Bullying. Perquè li hem hagut de buscar un nom nou i estranger a una cosa pròpia de les relacions entre les persones de societats com la nostra, una cosa que passava, passa i... seguirà passant?

L'eina de l'assetjament és la violència, tots els tipus de violència; física, verbal... Convivim amb expressions de violència que tenim pràcticament normalitzades; als video-jocs, a les sèries, en els esports... i, a vegades, en dosis més o menys grans, en el si de les relacions familiars. 

I si la violència alimenta l'assetjament, la societat extra competitiva i individualista es fa càrrec d'oferir un context ideal per a que neixi i creixi. Agredeixo quan em sento agredit, tot i que no solc agredir a qui m'ha agredit, agredeixo quan sento que no puc acomplir les expectatives, quan em sento fracassat i odio al qui se sent complet, agredeixo perquè normalitzo l'agressió en les relacions entre persones, perquè hi convisc, agredeixo perquè és un opció ràpida i de lògica simple, i al final, agredeixo perquè m'identifica agredir, perquè jo soc així.

Podem entendre que un infant pegui o insulti però no ho podem autoritzar. Des de ben petits els nens i les nenes desenvolupen la seva manera de comunicar-se i van ajustant la seva conducta, les idees es van endreçant, prenen consciència d'ells mateixos i dels altres, són capaços d'expressar-se de maneres riques i diverses i també són capaços de trobar la contenció justa que els permeti donar una resposta assertiva a cada moment. És evident, doncs, que tot plegat és molt complex, els hem d'acompanyar en tot aquest procés oferint moments de reflexió rics, acceptant l'error i reforçant l'autoestima, alhora que els oferim uns límits clars i inequívocs. 

L'acompanyament de l'adult és tan important per a l'infant que no és capaç de contenir-se i sovint té respostes violentes com per l'infant que davant d'una resposta violenta s'inhibeix. Important, fins i tot, per als infants que observen una acció violenta i la recolzen o els que miren cap a un altre costat. Tots els infants necessiten desenvolupar competències socials. Són competències clau per a sentir-se bé amb un mateix i amb els altres; reconèixer les emocions en un mateix i en els altres, i saber-se posar en el lloc de l'altre, comunicar-se d'una manera efectiva utilitzant la paraula, el gest..., reconèixer els propis errors i els dels altres.

Llavors, tota agressió o mostra de violència és bullying? Entenem que hi ha assetjament quan ens trobem amb un infant que agredeix repetidament a un altre. En els processos de bullying, a més, ens trobem amb que l'infant agredit creu que, d'alguna manera, n'és mereixedor o que és "normal" i sol ocultar-ho o pensar que ningú el pot ajudar. Aquests processos, a més es valen de la complicitat dels altres; dels qui donen suport a l'agressor per un suposat estatus social i dels qui ho veuen i no diuen res per no ficar-se en embolics.

És per això que, tal i com dèiem, cal treballar amb tots els infants i, a l'escola, és fonamental treballar amb el grup. Reforçar els lideratges positius, desenvolupar el pensament crític, procurar aïllar les expressions violentes. Hi invertim perquè es tracta de competències fonamentals i perquè, a més, invertir-hi és oferir un context facilitador per a la resta d'aprenentatges. 

A més de la tasca directe que fem amb els infants tant a casa com a l'escola, també és important que treballem plegats, que ens comuniquem. No us estigueu d'explicar-nos qualsevol fet o percepció que considereu rellevant; si el vostre fill/a ha rebut un missatge per xat o videojoc d'un company, si el veieu afectat per una situació escolar... Molts tipus d'agressions queden total o parcialment ocultes i és necessari que compartim totes les perspectives possibles. 

Go to top